A la primavera del 2005, un grup de vuit joves ens vam posar en contacte amb l’associació Geràfrica (Grup d'estudis i reflexió sobre Àfrica) per tal de fer un viatge al Senegal i posar-nos en contacte amb la cultura i la gent del país. Des de Geràfrica se’ns va proposar d’anar al poble de N’Doyene, allotjar-nos a l’escola i a casa d’alguns habitants del poble i així poder intercanviar experiències amb ells. Un cop sobre el terreny, es mirarien quines eren les principals necessitats de la població i es pensaria com satisfer-les mitjançant possibles projectes de cooperació.

N’Doyene és un poble rural, situat a 40 km de Dakar, la capital del Senegal. La majoria dels prop de 3.000 habitants que viuen als 6 nuclis que conformen N’Doyene són d’ètnia peult. L’activitat principal és l’agricultura. El poble disposa d’alguns serveis: una llar d’infants, una escola primària, un dispensari i un centre de dones. Hi ha un pou al centre del poble, on hi va la majoria de famílies a buscar l’aigua. El poble no té electricitat ni cap sistema de recollida d’escombraries. El nucli més proper, al qual s’hi arriba a través d’una pista sense asfaltar, es troba a 4 km i es diu Sebikhotane. Aquest poble disposa de més infrastructures: carretera, electricitat, dispensari, escoles, botigues, telèfon, oficina de correus...


Visita a N'Doyene

El viatge es va realitzar durant el mes d’agost del 2005. Un cop instal·lats a N’Doyene, i després d’haver visitat la població i les principals instal·lacions, ens vam reunir amb els màxims responsables del poble. L’objectiu de la reunió era presentar-nos, donar-los el material que havíem recollit a Barcelona i escoltar quines eren les seves principals preocupacions.

Ens van exposar que per a ells el problema més greu era la manca de mitjans per mantenir el dispensari. No disposen de recursos per comprar medicaments i el fet de no tenir electricitat dificulta l’atenció als malalts (per exemple, no poden tenir una nevera per conservar vacunes, ni ventiladors...), els quals, en alguns casos, es veuen obligats a haver d’anar a un altre poble.

La segona preocupació a N’Doyene és que tots els nens del poble rebin una educació completa. Al Senegal, l’educació obligatòria comença als 7 anys. Els nens més petits de 7 anys poden anar a la llar d’infants pagant una quota cada mes. En aquests moments, de les 60 places disponibles, només n’hi ha 23 d’ocupades, i d’aquestes 23 només paguen totes les quotes mensuals 8 infants.


Material recollit i comprat

Abans d’emprendre el viatge, vam posar-nos en contacte amb una persona del poble per preguntar-li quins materials els feien més falta i ens va facilitar una llista de material escolar i sanitari, bàsicament.

El material que vam poder reunir a Barcelona va ser:

- Sanitari: 300 gases, 2 paquets cotó, 55 cremes per a nens, 120 guants de làtex, 8 ampolletes sèrum fisiològic, 6 pots de topiònic, 1 ampolla d’alcohol, 1 ampolla d’aigua oxigenada, 5 termòmetres, 10 capses de tiretes, 2 capses d’esparadrap, 6 capses de gelocatil, 5 benes tensoplast, 15 benes, 12 raspalls de dents, 10 tubs de pasta de dents, 15 pastilles de sabó, 2 esponges, 10 paquets de compreses. Preservatius.

- Electrònic: 1 màquina d’escriure elèctrica amb 4 cartutxos de tinta, 2 ordinadors + 2 monitors.

- Escolar: 75 llibretes, 400 guixos, 5 rotllos cel·lo, 400 plastidecors, 200 llapis de color, 300 bolis, 150 rotuladors, 1 paquet post-it, 20 pegues, 5 regles, 70 maquinetes, 250 globus, 30 dacs, 130 llapis, 40 aquarel·les, 30 pinzells, 15 tisores, 100 gomes, 200 clips, 1 lupa.

- Roba: 30 samarretes màniga curta, 30 gorres.

- Divers: 10 motxilles, 3 caixes de llumins, 2 jocs infantils, 2 llibres, 20 cotxes de joguina, 5 pilotes, caramels, piruletes, polseres.

- Diners: 360 euros. Amb aquests diners, vam anar amb l’infermer i el responsable de sanitat del poble a la farmàcia de l’hospital de Rufisque i vam comprar medicaments per deixar al dispensari. (Adjuntem una llista dels medicaments comprats.)

També els vam deixar 4 mosquiteres, repel·lent de mosquits i diversos medicaments que havíem portat per a nosaltres i que no vam fer servir.


Accions de futur

Arran de la nostra estada a N’Doyene i després de conèixer la situació general del país, vam decidir començar a buscar vies de finançament per intentar millorar la qualitat de vida dels habitants de la població. Un cop valorades les necessitats del poble, vam posar-nos d’acord amb els seus màxims responsables per mirar de tirar endavant un projecte de cooperació que impliqués tots els habitants de N’Doyene, l’administració local i el grup que hi vam anar. Vam acordar que les nostres principals línies d’actuació serien:

- Trobar finançament per a l’electrificació de la població.

- Recollir material sanitari i medicaments per enviar-ne al dispensari.

- Impulsar mesures per millorar les condiciones higièniques del poble.

- Promoure la posada en marxa d’activitats al centre de dones de N’Doyene que serveixin com a sortida laboral per a les noies joves del poble, i com a mesura de finançament per a la llar d’infants.

- Fomentar activitats que ajudin a autogestionar la llar d’infants.

- Realitzar estades solidàries per a joves al poble de N’Doyene.